“La societat diu que si no acabes l'ESO i fas un altre tipus de formació no tens futur"

 

Estava a primer d'ESO i una amiga em va dir que al Centre Obert de El Carmel feien reforç escolar. Hi vaig anar perquè hi havia coses que no entenia i, si a casa no et poden ajudar, has de buscar-te la vida. Vaig començar anant dues vegades a la setmana i passat un temps ja anava cada tarda.

 

 

Arribat a tercer les coses no m'anaven bé i vaig suspendre. No estava motivat, sentia que no podia créixer i a més molts professors em feien sentir petit i que no podia progressar. Aquests petits detalls marquen molt la diferència.

 

Volia fer un PFI però tenia por. La societat et diu que si no acabes l'ESO i fas un altre tipus d'estudis aleshores no tens futur. No et diuen que gràcies a un PFI pots progressar com a persona i avançar cap endavant i clar, si et quedes amb aquesta idea llavors et fa por anar i et quedes estancat. Aleshores em vaig reunir amb la meva família i la meva educadora d'Adsis i en aquest moment em vaig dir: 'Sóc jove, he de intentar-ho, tinc un futur per davant i això és un pont'. A la vida et diuen simplement que hi ha unes coses que estan bé i altres que estan malament; no et diuen que hi ha altres camins, que no són fàcils però que et poden portar a on vols.

 

Fent el PFI a Fundació Adsis estava més còmode que a l'ESO perquè sabia que podia comptar amb una persona que hi era i que em brindava suport incondicional, que sempre estaria per dir-me la paraula correcta.

 

 

Vaig treure la meva motivació principalment de pensar en el futur i en el meu objectiu: jo vull ser Enginyer Informàtic. Sempre em vaig dir a mi mateix que si feia això, havia de fer-ho bé. Ja no tenia el títol de l'ESO i vaig dir: 'Com no em posi les piles, no crec que m'esperi res de bo al carrer'.

 

Abans de començar jo ja anava amb la idea de treure un vuit. Vaig treballar per aconseguir-ho i al mateix temps també vaig anar a moltes xerrades sobre Graus Mitjos, fins i tot a una d'advocats per no deixar d'informar-me i en aquestes xerrades vaig veure que hi havia molts instituts que de veritat estaven interessats en donar suport als alumnes i ajudar-los a progressar.

 

 

La meva educadora em va ajudar a escollir un bon col·legi que està enfocat a Graus Mitjos però pensa que sense la beca jo no podria estar estudiant aquí. La beca és una ajuda per arribar a un lloc on rebre la millor educació.

 

Ara el meu objectiu és acabar amb molt bones notes i sent un professional. Hi ha professionals que poden fer la seva tasca molt bé i després no ser bones persones; per a mi això no és un professional, per a mi és aquella persona que vol ser útil a la vida.

Vaig començar a tocar ordinadors des de petit; em vaig adonar que hi tenia facilitat i em va començar a apassionar per aquest món. Fins fa una setmana mai havia tingut un professor d'informàtica, només d'internet!, però li vaig dedicar temps a estudiar i a aprendre. M'agrada perquè la informàtica té molts camps en els quals especialitzar-se, a mi m'agraden la seguretat informàtica i l'enginyeria informàtica.

 

Sé que sóc jove però tinc molts objectius i moltes coses en procés i amb 16 anys que tinc no puc demanar més. En aquest moment el meu objectiu és acabar la meva carrera, tot i que encara no l'he començat oficialment, que és l'Enginyeria, i ser part del món de la informàtica.

 

Vull especialitzar-me per ajudar la meva família i ajudar altres persones. Hi ha molta gent en països empobrits que no tenen accés a internet. Jo vull fer Enginyeria per fer programari barat, programari lliure que ajudi les persones en aquests països. Sóc jove però vaig creixent i els meus recursos per ajudar també.

  

 

Jo vull que aquestes beques segueixin creixent. Que això no ho pari ningú. Que ningú deixi de somiar perquè una cosa que ara és petita en uns anys pot ser molt gran. Sé que si jo responc bé a la beca, en el futur hi haurà altres joves com jo que la necessitaran i Nous Cims tindrà confiança per donar-la.